13 i acció

La Publicitat

2009-03-20T11:46:00.000+01:00

Girona 2007

2009-02-04T14:12:00.001+01:00

"Buon Giorno", Sant Andreu!

2008-08-02T12:19:00.001+02:00

Aquest és el fragment de l'article del De cap a peus que parla de nosaltres. Que grans!

Aquest mes de juny, mes per excel·lència de presentació d'espectacles després de l'esforçde tot el curs, hem pogut gaudir a Sant Andreu de dos espectacles amb regust de Commedia dell'Arte: un de més evident ha estat La família de l'antiquari o La sogra i la jove de Carlo Goldoni, clar exemple d'aquest estil de teatre italià; l'altre ha estat Treballs d'amor perdut de William Shakespeare, a qui alguns crítics hi troben certes influències de Commedia dell'Arte.
Carlo Goldoni era el treball de final de curs del Grup 13 i acció 1, el planter de l'Ateneu de Sant Andreu, on cal destacar-ne algunes estrelles com Laura Riera o Marina Matamoros. L'argument pot recordar al de La comèdia de l'olla de Plaute o al de l'Avar de Molière: el Comte Anselmo Terrazzani (Laura Riera) és aficionat a les antiguitats, o el que ell pensa que són relíquies, i s'hi gasta tots els diners, però la seva dona Isabella (Mar Rosell) i la seva jove Doralice (Alba Millaruelo) volen els diners per comprar-se roba. Encara, a més, hi ha més gent que vol posar les mans al cofre dels tresors: les Colombines (Judit Rodríguez i Judith Chamorro), l'Arlequí (Patricia Navarro), Brighella (Mireia Subirats) o el doctor Anselmi (Neus Muñoz). Tot barrejat amb un toc d'amors i desamors entre el comte Giacinto (Francesc Brugués), Doralice i el Cavaller del Bosco (Maria Garcia). En resum, una història fresca i carregada d'anècdotes dirigida per Núria Olivé que ha volgut donar un clar toc de Commedia dell'Arte gràcies al vestuari, al maquillatge i a la mímica.

Cançó

2008-05-21T13:28:00.003+02:00

Ei antiquaris! La Núria m'ha passat la lletra i la música de la cançó del principi. No sé si hi ha alguna manera de penjar un arxiu de so aquí, perquè he provat de fer-ho com si fos un vídeo però no cola. Així que de moment deixo la lletra:

Comença l’espectacle i us veiem molt preparats
Atents, contents, ben asseguts i amb ganes d’escoltar
Ens presentem, els comediants, que veureu actuar
Potser riureu, o plorareu, deixeu-vos cautivar

Històries de comtesses i nobles molt refinats
I també hi podreu veure algun criat que hi fica el nas
Històries de comtesses i nobles molt refinats
I també hi podreu veure algun criat que hi fica el nas

Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas

Potser us sembla exagerat el que us venim a explicar
Però sabem de més d’un cas en que això va ser veritat
Si us fixeu i obriu els ulls us hi veureu retratats
Pot ser ella, pots ser tu, o potser que no és ningú

Divertim-nos i riem, que demà ja plorarem
Divertim-nos i mengem, que demà ja pararem
Divertim-nos i follem, que demà ja morirem
Divertim-nos i ballem, que demà ja no hi serem

Com xana! Apa a assajar el ball!

Marina.

I aquest curs, més!

2007-12-24T15:49:00.000+01:00

Dissabte passat es van repartir els guions de les representacions previstes per finals de maig o començaments de juny. Aquest any, aprofitant que som molts, 13 i acció fem dues obres diferents que prometen molt i molt.
Per començar, Desdoblaments de Juli-Manuel Pou i Vilabella, on un "petit" problema i unes quantes paranoies faran sorgir una comèdia d'allò més divertida, en un context prou actual.
I la segona, La família de l'antiquari o la sogra i la jove de Carlo Goldoni, una obra protagonitzada pels personatges de la Comedia dell'Arte que ens farà viure de ben a prop les discòrdies entre els membres d'una família noble.

Totes dues s'hauran de treballar a fons perquè surtin com han de sortir. Així que vinga, ara toca el que més pal fa - estudiar paper - i tot seguit a modelar els personatges individualment i l'obra de manera conjunta.
Després de El somni d'una nit d'estiu del curs passat, el llistó està prou alt, així que hi ha feina.
.
.
Atentament i per servir-vos,
El comerciant Pantalone :)

Jo, la dire, us recordo coses

2007-11-20T14:48:00.000+01:00

Hola a Tots!
Ja veig que teniu el blog una mica descuidadet, eh? Bé, bàsicament escric per recordar a les noies que vulguin participar a la Bernarda que han de venir dimecres a les 21h, i parlaran amb el director i ell ja decidirà a qui necessita i quins dies. Tema a part, lo de Girona: dissabte assaig general, porteu-ho tot: guants, ulleres i vestuari( texans blaus i samarreta blanca). Diumenge anirem cap alla amb tren: n'hi ha un que surt del clot a les 9:35. Doncs ja està. I a tots els altres a estudiar els contes! un petó

Un assaig per recordar

2007-10-22T20:27:00.000+02:00

Amb el vostre permís, penjo aquí quatre ratlles del meu bloc que potser us interessen. Evidentment, ja veureu que moltes coses no van dirigides a vosaltres directament, sinó a qui sigui aliè al grup i al teatre en general. Apa, ens veiem!

L’assaig d’avui ha estat llarg, intens i sobretot xocant ; prou xocant perquè jo n’arribi a parlar aquí.

Finalment, hem començat a preparar el petit espectacle que presentarem a Girona a l’acte del SEPC del Gironès contra la violència de gènere (aprofito per dir que serà el 25 de novembre). Una hora i mitja de conversa, de lectura d’articles de diari, d’explicacions i d’opinions que ens han fet posar en ambient per fer de la següent hora i mitja, la qual havia d’estar dedicada a les improvitzacions i al començar a donar forma a la nostra representació.

En una paraula: ha estat increïble. Veure com en un tancar i obrir d’ulls dos companys teus han passat a ser maltractador i dona maltractada, amb un efecte sonor excel·lentment triat, i tenir la sensació que allò està passant de veritat perquè, de fet, podria estar passant, deixa un buit a l’estómac ple de sensació de no poder-lo omplir mai.

I, per si fos poc, ara toca sortir. No sé si els que llegiu això us heu enfrontat mai a l’art de la interpretació. Jo, des de la meva experiència de principant, el primer que intento fer, que trobo que és bàsic, és conèixer el meu personatge per poder entrar-hi més a fons. Doncs bé, el d’avui era dins d’una simple improvització però, tot i així, veure que la persona que tens davant et mira amb cara de fúria i descontrol i simular que et pega una vegada i una altra i que et tira a terra i que t’apallissa fins a matar-te ha estat... com ho diria... d’impacte. D’un impacte brutal.

Que contradictori que sona que una simple improvització comporti una experiència tan complexa. Però a la vegada, quina necessitat tan gran de fer un bon espectacle per tal de fer arribar aquestes sensacions al públic gironí. Caldrà feina i dedicació així que hem de treballar molt, encara, i tampoc ens queda gaire temps. Espavilem Grup, serà difícil però la tasca s’ho val.

Un nou curs

2007-09-22T18:32:00.000+02:00

Hola 13iACCIÓ!
Avui hem començat les fabuloses classes de teatre i us vull dir: aquest serà un gran any! Espero que tots hi posem moltes ganes, que ja sabeu que jo les hi posaré. I res més: molta merda per l'any que ens espera! Petonets

El Somni d'una Nit d'Estiu :: El DVD

2007-07-04T16:22:00.000+02:00

Per fi surt a la llum el DVD més esperat de la temporada: El Somni d'una Nit d'Estiu, el musical basat en l'obra de William Shakespeare i interpretat pel Grup 13 i acció.

Inclou l'obra enregistrada a l'Ateneu de Sant Andreu el dia 26 de maig de 2007, la nit de l'estrena, i un complet ventall de continguts extres amb teasers, spots, slideshow de les fotografies de l'espectacle i un muntatge audiovisual del "making of" de l'obra (altrament anomenat "com es va fer", per als lingüísticament susceptibles).

Ja podeu passar per l'Ateneu a recollir les vostres còpies o a fer-ne la reserva! I no us oblideu de fer una repassada al Canal "13 i acció": hi ha novetats!

Esperem que us agradi!

Incorporacions

2007-06-26T23:20:00.000+02:00

Aquí tenim el nou 13 i acció! D'aquest en farem dos subgrups perquè hi poguem cabre tots als vestuaris a l'hora de canviar-nos i a l'escenari a l'hora de saludar, així que cada subgrup assajarà i farà l'obra pel seu compte, però ens anirem ajudant mútuament i la Núria ens durà a tots plegats.

Els fitxatges seran tots els de l'antic Silenci Absolut excepte en Roger que s'hi quedarà per fer tirar endavant els que el formaran. Sigueu, doncs, benvinguts a 13 i acció tots plegats!

Tot això a partir del curs vinent. La que ens espera, gent!

.
.
Marina

El Somni d'una nit d'estiu :: Les Fotos

2007-06-21T00:57:00.000+02:00

Ja podeu veure les fotos de l'obra i descarregar-les des d'aquest link

L'obra

2007-06-13T19:40:00.000+02:00

La setmana anterior va ser curiosa. Com cada setmana, no ens vam veure gairebé el pèl durant els dies de cada dia, però ens teníem molt presents els uns als altres, cadascú per la seva banda i de la seva manera. Algú es passava estones i estones davant del mirall mirant-se i remirant-se com actuava, algú veia volar les hores de classe al seu núvol personal rememorant cadascuna de les parts del seu text, més d’un vivia l’esdeveniment esperat de la manera més extranya possible entre els llençols del seu llit... i tants etcèteres com components té el nostre grup, que no són pocs.
Finalment, després de passar una setmana laboral boja pels nervis i l’estrés que aquests, de vegades, porten, va arribar el dissabte 26 de maig: dia de l’estrena. Abans, però, tocava fer l’últim assaig.
Malgrat l’hora oficial de trobada fos a les 11, els més matiners ens vam deixar veure per l’Ateneu cap a les 10 (rodolí) i vam ajudar mínimament els nostres estimats tècnics, a la vegada que ens vestíem i practicàvem, individualment o per petits grups, el que més ens costava del musical. Una hora més tard va començar l’assaig, el general, l’últim, el definitiu, el que havia de marcar les nostres espectatives i el que ens havia de sortir com si ja fos aquella mateixa tarda. No va anar malament, però potser va deixar una mica per desitjar tenint en compte que ja no faríem més assajos, i això, per descomptat, va fer créixer encara més els nostres nervis.
Un cop dinats, berenats i conscienciats, cap a quarts de nou del vespre, ja tornàvem a ser tots al pati de l’Ateneu cremant els papers que els comediants necessitaven. “Som-hi gent! Toca canviar-se i maquillar-se, o a les 10 no estarem a punt!” I a dins del vestuari va ser xauxa, cadascú fent el que podia amb el seu vestit, però semblava que les paraules “ordre” i “serenitat” havien quedat esborrades del nostre diccionari personal.
Ja era l’hora, ja era l’hora! Les butaques estaven totes ocupades i un públic impacient restava encuriosit tot esperant veure una obra de cap a peus. Era feina nostra no decebre’ls, ho faríem bé??? Nervis, nervis!
Tot objecte i persona era al seu lloc en el moment en què van sonar els primers acords de “El casament de l’estiu”, quan el teló es va començar a obrir. Primer semblava que les nostres veus no eren tan fortes com ho havien de ser, però mica en mica el tema va anar agafant ritme, i sense que ens n’adonéssim anaven passant totes i cada una de les cançons que havíem preparat. I el públic reia, i reia, i nosaltres miràvem meravellats com l’obra avançava tal i com estava prevista. I en un pim pam l’escenari era fosc, i just després ja saludàvem a un públic content que picava cada cop més i més de mans. I quan ja vam ser tots aplaudits i saludats dalt l’escenari, vam cantar la nostra versió de “Rics i famosos” i tot de cop el teló ja es tornava a tancar. Vam cridar i cridar, i la Núria ens va haver de recordar que l’endemà tornàvem a fer l’obra i que havíem de reservar la nostra preciosa veu per llavors.
Aquell endemà, quan no feia ni 24 hores de tot això, vam fer un “Sant Tornem-hi” amb il·lusió, i l’obra va quedar fins i tot millor que el dia abans, tot i que el públic era un xic més ensopit, no creieu?
I ja estàvem, ja havíem acabat. Tots vam sortir a fer dos petonets a la mama i al papa, ens vam vestir com a persones normals (i no com actors de teatre, coses rares del bosc i antics grecs enamorats) i vam posar les butaques al seu lloc. Fet tot això, vam poder celebrar tots junts el nostre petit triomf dalt l’escenari i vam poder donar un petit detallet als tècnics, la fotògrafa i la nostra gran directora. Tot amb bon ambient, ganes de gresca i felicitat desestressada.
Si us sóc sincera, quan vaig tornar a casa i durant els dies posteriors a tota l’aventura, tot i que en tenia la ressaca, em va fer pena pensar que l’experiència havia passat i que no tornaríem a cantar les cançons al públic, ni a mostrar les característiques dels nostres personatges, ni a fer tot el que inclou el gran Somni d’una nit d’estiu. Però no ens deprimim que hi ha obres a cabassos i, si hi posem empenta, això pot durar molt de temps. Que com fa una frase coneguda i intensa, que ens hauríem d’aplicar: tot està per fer, i tot és possible.

Un plaer compartir escenari amb tots vosaltres. Una abraçada.

Marina (o Puck, el follet friki del bosc!)

Canal "13 i acció"

2007-05-28T20:58:00.001+02:00

Podeu veure tots els vídeos del grup aquí.
Recordeu que també sortiu a atnTV.

Nou blog de 13 i acció

2007-05-28T14:38:00.000+02:00

Queda inaugurat el nou blog del grup de teatre "13 acció" de l'Ateneu de Sant Andreu.